El roure mai ha estat una mala paraula per al vi. Hi ha alguna cosa entre ells que és única. Es tracta de trobar aquest equilibri just que permeti murmurar un lloc i transcendir en el temps.
Aquesta posició de mesura, de simetria, no és una foto fixa o una recepta sinó una qüestió flexible que s'ajusta i acomoda als gustos volubles dels assidus del vi.
Amb el pas dels anys, la quota de fusta en el vi ha passat per diferents graus de protagonisme.
Històricament, a la nostra càlida latitud, els vins de criança han estat concebuts en tonells de gran volum que aconseguien millorar els equilibris dels raïm ibèric aportant un toc subtil, anyenc, de fusta.
No obstant això, la implantació per llei a Bordeus de la bota de 225 litres com a element de mesura comptable, va suposar una importantíssima innovació que va donar un nou valor a la criança, un nou estil en el qual el roure cobra molta força i es converteix en l'actor principal del seu etern idil·li amb el vi.
Des de llavors, la travessia ha transcorregut en perfecta harmonia. No obstant això, després de diverses dècades gestionant els vins de criança en botes bordeleses gairebé en exclusiva, sembla que el paladar del consumidor busca donar-se un temps amb el roure pènol i delectar-se una mica més amb la fruita, la frescor i l'origen del vi.
Cellers i boters tiren la vista enrere recordant antigues conductes i recuperant pretèrits formats amb el propòsit de canviar, de nou, els papers.
Els tonells tradicionals, però, tenen a veure poc amb els imponents fudres i trulls que esquitxen els cellers del segle XXI amb la seva bellesa exquisida i serena. El saber fer dels nostres temps ens permet fermentar en ells, criar, respectar, protegir i acaronar amb precisió el vi que un dia vam tenir al cap.
Tones i tonells de diferents capacitats ens ofereixen l'oportunitat de treballar aspectes com ara l'estructura, el volum, la dolçor o la fruita des de diverses perspectives, complementàries i, la major part de les vegades, sinèrgiques, prometent-nos la possibilitat de dissenyar diferents trobades entre el vi i la fusta que reflecteixin la nostra passió i responguin als gustos del públic.
Notícies relacionades
Preparant la nova verema amb el cap
L'interès dels cellers innovadors és ser diferents, fugir de l'estandardització, adaptar els processos del celler a cada perfil de raïm per obtenir la màxima expressió de cadascun d'ells així com elaborar el perfil de vi definit.
Un pas endavant
Diverses vegades hem llegit i escoltat que el roure pot ser un aliat per als vins, encara que també un enemic en certs moments perquè pot limitar-ne la identitat.
El que sí que podem confirmar és que hi ha moltes variables que participen en la interacció vi-fusta. Els objectius que cerca cada enòleg amb el roure són diferents; hi ha estils de vins on es busca un augment del greix o pot ser que es busqui una qualitat tànica més gran.
LA FRESCOR DEL VI, del raïm a la copa
La moda pels vins frescos ha deixat ja de ser una moda per convertir-se en tendència, cada cop més consumidors busquen elegància, longitud y frescor per davant de tot.